Viatge a Turquia

L’Oficina de Premsa de la Santa Seu va publicar aquest dimarts el programa que el Papa Francesc seguirà en el seu viatge a Turquia del 28 al 30 de novembre, durant el qual visitarà Ankara i Istanbul, acollint la invitació de les autoritats civils, del Patriarca ecumènic Bartomeu I i dels bisbes. Les dates del viatge del Papa Francesc coincideixen amb les del Summe Pontífex emèrit, Benet XVI, quan aquest va realitzar la seva visita a Turquia entre el 28 de novembre i l’1 de desembre del 2006. El Papa Francesc sortirà el divendres 28 a les 9:00 am de l’aeroport de Roma Fiumicino i arribarà a l’aeroport de Esemboga d’Ankara (Turquia) a les 1:00 pm; per immediatament partir al Mausoleu de Kemal Ataturk i després anar al Palau Presidencial on pronunciarà un discurs davant el president Recep Tayyip Erdogan i diverses autoritats. Després es trobarà amb el primer ministre Ahmet Davutoglu i posteriorment visitarà el president d’Afers Religiosos en el Diyanet. Dissabte 29 Francesc partirà en avió fins a Istanbul per visitar el museu de Santa Sofia, la mesquita Sultan Ahmet (la ” mesquita blava ”) i la catedral catòlica de l’Esperit Sant on celebrarà una missa. Més tard, durant una cerimònia ecumènica resarà a l’Església Patriarcal de Sant Jordi i al Palau Patriarcal trobarà de manera privada a Bartolomé I. Finalment el diumenge 30 el Sant Pare celebrarà una missa privada a la Delegació Apostòlica. A l’església patriarcal de Sant Jordi assistirà a la Divina Litúrgia i pronunciarà un discurs al qual seguirà la benedicció ecumènica i la signatura d’una declaració conjunta amb el Patriarca Bartomeu. Ja a la tarda, des de l’aeroport d’Istanbul tornarà a Roma. Es preveu la seva arribada a l’aeroport de Fiumicino a les 6:40 pm. (Font: Aciprensa)

Francesc demana des de Turquia que acabi el fanatisme religiós

foto papa francesc i Recep Tayyip ErdoganSis mesos després d’haver visitat Terra Santa, el Papa torna al vesper de l’Orient Mitjà amb el seu missatge de pau, diàleg i reconciliació, però també amb la seva ferma denúncia del fanatisme religiós, de la persecució a les minories i del terrorisme.

En la seva primera jornada a Turquia, Francesc ha advertit que la pau a la regió només pot estar “fundada en el respecte dels fonamentals drets i deures lligats a la dignitat de l’home”, sense discriminació per raó de credo. En al·lusió a l’Estat Islàmic i al que està passant a Síria i l’Iraq -països amb els quals Turquia comparteix 1.200 quilòmetres de frontera-, el Pontífex ha deplorat que es registrin “les violacions més elementals de les lleis humanitàries sobre presoners i sobre grups ètnics sencers”. Francesc ha esmentat la persecució especial que pateixen els cristians, els yazidíes i altres. Jorge Mario Bergoglio s’ha mostrat entristit per un Orient Mitjà atrapat per “les guerres fratricides que semblen néixer una de l’altra, com si l’única resposta possible a la guerra ia la violència fos sempre una nova guerra i una altra violència”.

Francesc ha pronunciat un discurs al Palau Blanc, la nova seu de la presidència de la República, als afores d’Ankara, un complex molt criticat pel seu cost desproporcionat i la seva dimensió faraònica. El seu inquilí, el president Recep Tayyip Erdogan, ha precedit al Papa amb una intervenció molt vehement en què ha dit que “l’odi i la islamofòbia estan augmentant en el món”, amb el resultat que també creix la intolerància contra els musulmans que viuen als països occidentals. Segons Erdogan, en la seva conversa amb el Papa van constatar una coincidència molt alta amb el rebuig a la violència i el terrorisme. “Mirem al món amb els mateixos valors”, ha afirmat el president turc. “Compartim una visió idèntica”, ha afegit, tot i que no ha esmentat expressament la letal persecució als cristians en alguns països musulmans. Erdogan ha dedicat comentaris molt durs al règim sirià d’Assad, a qui ha acusat de practicar el “terrorisme d’Estat” i d’haver matat 300.000 compatriotes. També s’ha detingut a enumerar greuges al món musulmà a Gaza i Jerusalem.

Bergoglio és el quart papa que visita Turquia. Abans ho van fer Pau VI, Joan Pau II i Benet XVI. Un punt crucial de la seva agenda és la trobada amb el patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu I, demà i diumenge a Istanbul. Aquesta figura és l’autoritat espiritual més reconeguda en el món ortodox i manté una relació fluïda amb el Vaticà, malgrat el cisma que es va produir fa gairebé mil anys.

Abans d’acudir al palau presidencial, Francesc ha rendit l’obligat homenatge de tots els hostes d’Estat a Ankara a Mustafà Kemal Atatürk, el fundador de la Turquia moderna i laica. Després d’aterrar, el Papa i la seva comitiva s’han dirigit al mausoleu on reposen les seves restes, un imponent complex i cuidat parc, un autèntic santuari patriòtic, en què s’enalteix no només a aquesta figura històrica sinó també el nacionalisme turc i les gestes i sacrificis dels seus exèrcits. Al Papa se’l va veure molt cansat després de pujar les llargues escalinates. No li entusiasmen aquests moments en que ha d’exercir com a cap d’Estat. Estava molt seriós i donava la impressió que no es trobava molt bé. Va demanar a un ajudant seu maletí i després hi va tornar. Durant una quinzena de minuts, el Pontífex va estar dins d’un edifici. En sortir i pujar al vehicle, tenia alguna cosa a la boca, potser un caramel o una pastilla. (Font: La Vanguardia, 28/11/2014)

foto papa francesc i el gran muftí d'Istambul foto papa francesc i bartolomeu

El Papa abraça els ortodoxos i cerca la distensió amb l’islam

foto papa francesc i patriarca ortodoxe

Francesc busca recuperar la plena comunió amb els ortodoxos, després de gairebé mil anys de cisma, i una coexistència pacífica amb els musulmans en aquests temps tan difícils. Així s’han d’interpretar els gestos del Papa a la segona jornada del seu viatge a Turquia.

Jorge Mario Bergoglio i el gran muftí d’Istanbul, Rahmi Yaran, van compartir dos minuts d’oració a la Mesquita Blava, una de les més icòniques de l’Islam. El líder musulmà va explicar al cap de l’Església catòlica el significat d’alguns versicles de l’Alcorà que parlen d’amor i justícia. Després va mirar a Francesc i li va dir: “Sobre això certament estem d’acord”. “Certament estem d’acord”, va assentir el Papa.

En un moment en què es produeixen decapitacions i un grup extremista, l’Exèrcit Islàmic (EI), persegueix les minories no musulmanes de manera despietada, les paraules i les actituds del Papa i del muftí d’Istanbul no són una anècdota irrellevant. Serveixen per donar exemple i marcar una línia.

El 2006, Benet XVI ja va estar a la Mesquita Blava -o mesquita Sultà Ahmed-, una joia del segle XVII, amb els seus sis minarets i les lloses de ceràmica turquesa. Joseph Ratzinger també va realitzar una adoració silenciosa, per compensar el sentiment de greuge que va deixar entre els musulmans seu desafortunat discurs a Ratisbona, amb els seus comentaris sobre Mahoma. Aquesta vegada Francesc no ha hagut de corregir cap ensopegada, sinó que ha volgut mostrar respecte i voluntat de diàleg amb l’Islam en un context molt difícil, en plena ofensiva de l’EI) en dos països que fan frontera amb Turquia -Síria i l’Iraq-, i quan les minories cristianes són objecte d’assetjament o de letals atacs en altres llocs de l’Orient Mitjà, Àfrica i Àsia.

Quan va acabar el rés comú -Yaran, amb els palmells de les mans cap al cel, Francesc amb les mans agafades-, el gran muftí va formular un desig: “Que Déu ho accepti”. “Necessitem pregàries, aquest món en veritat necessita pregàries”, ha afegit.

Després d’aterrar a Istanbul procedent d’Ankara, el Pontífex va anar directament a la Mesquita Blava i després va visitar Santa Sofia, l’antic temple cristià, aixecat per l’emperador Justinià al segle VI i que, després de la caiguda de Constantinoble en mans dels otomans, en 1453, es va convertir en mesquita. La supèrbia construcció és ara un museu, encara que hi ha grups islàmics que pretenen recuperar com a lloc de culte.

La següent cita de Francisco a la ciutat del Bòsfor va ser a la catedral de l’Esperit Sant amb la petita comunitat catòlica local, una feligresia que, per raons històriques, viu la seva fe en quatre ritus diversos: llatí, armeni, sirià i caldeu El Papa es va pronunciar per una Església que no s’aferri a les seves pròpies posicions “estàtiques i immutables”, que sigui fidel a l’Esperit Sant d’una manera creativa i no tingui “la pretensió de regular i domesticar”.

Francesc va dir que els cristians han de ser “autèntics deixebles missioners, capaços d’interpel·lar les consciències”, i per això han de “abandonar un estil defensiu” i honorar l’Esperit Sant, que “és frescor, fantasia i novetat”. Jorge Mario Bergoglio va prevenir davant la temptació que l’Església “s’enroqui excessivament en les nostres idees, a les nostres forces”. El Papa podria estar referint al curs de l’Església en general, amb l’impuls reformista que ell li està donant, i també a les divisions entre els mateixos catòlics turcs, que els debiliten encara més com a minoria.

Francesc va tancar la jornada amb la trobada amb Bartolomé I, patriarca ecumènic de Constantinoble i ‘primus inter pares’ entre els patriarques ortodoxos, a l’església de Sant Jordi. Van resar les vespres davant la festa, avui, de sant Andreu, patró dels ortodoxos. Entre el Papa i Bartomeu I hi ha molt bona química i ahir va tornar a quedar patent. Encara que existeixin encara dificultats de tota mena -doctrinals, organitzatives i polítiques- per superar el cisma de 1054, entre els dos líders religiosos es respira molt bona sintonia. Es van beneir mútuament i Bartolomé fins besar la cap de Francisco quan aquest es va ajupir.

Francesc es va moure per Istanbul a bord d’un vehicle Renault de color platejat. En aquesta visita s’ha lliurat un petit pols. Les autoritats turques han insistit en transportar-lo en un cotxe de gran cilindrada, blindat, però el Papa s’ha resistit. No és el seu estil. No ho fa a Roma i no ha volgut fer-ho en cap dels seus viatges a l’estranger. (Font: La Vanguardia, 29/11/2014)

El Papa impulsa a Turquia la reunificació amb els ortodoxos

El papa Francesc va confirmar aquest diumenge que, com a màxim responsable de l’església catòlica, pretén aconseguir la reunificació amb els ortodoxos després de mil anys de separació, en l’últim dia de la seva visita a Turquia. La jornada va estar marcada per la participació del pontífex a la divina litúrgia ortodoxa a la festivitat de Sant Andreu, patró dels ortodoxos i que personifica el vincle amb l’església de Roma perquè era el germà de Sant Pere, el primer papa. Francesc i el patriarca Bartomeu I van voler mostrar-se als fidels precisament com “germans” i van signar una declaració conjunta que confirma la intenció que tenen els màxims representants dels catòlics i dels ortodoxos de caminar cap a la seva reunificació. Jorge Bergoglio va assegurar que l’església catòlica “no pretén imposar cap exigència, llevat de la professió de fe comuna”, a l’església ortodoxa en el camí a la unitat entre les dues. La vigília el portaveu vaticà, Federico Lombardi, va explicar a la premsa que la qüestió de la primacia del papat no s’abordaria en aquesta trobada entre Francisco i Bartomeu I i va recordar que l’assumpte és matèria en la qual s’ocupa una comissió teològica mixta. Aquest òrgan serà l’encarregat d’aportar elements “per anar endavant” però ha assegurat que els líders de les respectives esglésies “no han de parar” en la seva intenció d’aconseguir la reunificació per que no s’hagi resolt la qüestió de la primacia papal, que els ortodoxos rebutgen. El pontífex va dir que les dues esglésies estan “ja en el camí cap a la plena comunió” i ha assegurat que a la pràctica hi ha “signes eloqüents d’una unitat real”, en un discurs pronunciat a la catedral ortodoxa d’Istanbul.

El patriarca ecumènic Bartomeu I va presidir a les 09,30 hora local (07,30 GMT) la celebració de la divina litúrgia en l’Església de Sant Jordi d’Istanbul a la festivitat de Sant Andreu, en què el papa, que aquest diumenge ha acabat la seva visita de tres dies a Turquia, és el convidat especial. Després de resar l’oració del Pare Nostre en llatí i d’escoltar el discurs del patriarca ecumènic, que també va parlar de la futura unió de les dues esglésies, Bergoglio va assegurar que “l’únic que l’església catòlica desitja (…) és la comunió amb les esglésies ortodoxes “. Ha destacat que en l’objectiu de la reunificació serà important “conservar i sostenir” tant les “tradicions litúrgiques i espirituals” dels ortodoxos com els seus “disciplines canòniques” i va dir que aquest principi serà la “condició especial i recíproca per al restabliment de la plena comunió “.

Va insistir el papa que aquesta unió futura amb els ortodoxos -els fidels són uns tres-cents milions a tot el món davant dels més de mil milions de catòlics- “no significa ni submissió de l’un a l’altre ni absorció, sinó més aviat acceptació de tots els dons que Déu ha donat a cada un “. Aquest principi del respecte mutu també va ser destacat pel patriarca ortodox, que va desitjar prosseguir un diàleg “per l’elevació dels obstacles acumulats per un mil·lenni complet” des del cisma de 1054 que va separar les dues esglésies cristianes.

Bartomeu I va reconèixer que la “comunió eucarística” entre catòlics i ortodoxos no permet encara que es constitueixi un “gran i ecumènic concili” però ha confiat que l’església catòlica participi com a observadora en el Sant i Gran Concili ortodox que se celebrarà el 2016. La celebració litúrgica va succeir als actes de dissabte, tant a l’Església de Sant Jordi com a la catedral catòlica de l’Esperit Sant, on van participar Bartomeu i i el papa Francisco com a signe de la intenció de continuar cap a la seva reunificació.

Els cristians perseguits a l’Orient Mitjà

En una declaració conjunta el papa i el patriarca van demanar després de la divina litúrgia a la comunitat internacional que “doni una resposta apropiada” als atacs contra cristians en països de l’Orient Mitjà. Tots dos van protestar pel que van denominar “un Orient Mitjà sense cristians” en al·lusió a la violència comesa contra els fidels d’aquesta religió en conflictes en països de l’àrea. “No podem resignar-nos a un Orient Mitjà sense cristians, que han professat el nom de Jesús allà durant dos mil anys”, van dir els dos líders religiosos en una declaració conjunta que van signar a Istanbul.

Els dos van manifestar en concret la seva preocupació pels successos de violència contra cristians “a l’Iraq, Síria i en tot l’Orient Mitjà”. I van dir: “molts dels nostres germans i germanes estan sent perseguits i han estat expulsats amb violència de casa seva. Sembla fins i tot que s’ha perdut el valor de la vida humana, que la persona humana ja no importa i que pot sacrificar-se a altres interessos “.

“I, de manera tràgica, tot això xoca amb la indiferència de molts”, han assegurat el papa i el patriarca. Van exigir per tant que la comunitat internacional doni “una resposta apropiada” per acabar amb “la terrible situació dels cristians i de tots els que pateixen a l’Orient Mitjà”.

Reunió amb refugiats sirians i iraquians

El papa Francesc es va reunir a Istanbul amb joves refugiats procedents de, entre altres països, l’Iraq i Síria, davant els que va fer una crida perquè els polítics atenguin l’aspiració de les seves poblacions a la pau. “Em dirigeixo als líders polítics perquè tinguin en compte que la gran majoria de les seves poblacions aspiren a la pau, encara que de vegades ja no tenen la força ni la veu per demanar”, va dir el papa. En la trobada, d’aproximadament mitja hora, van participar al voltant d’un centenar de joves refugiats cristians i musulmans d’entre 10 i 15 anys d’edat acollits per l’Oratori Salesià. La majoria d’ells procedeixen de l’Iraq, Síria i alguns països africans i formen part d’un grup de 600 refugiats acollits en els centres salesians.

La reunió estava prevista realitzar-la en el jardí de la representació pontifícia a Istanbul però finalment es va optar per dur-la a terme a la catedral de l’Esperit Sant ja que plovia. Davant els participants, el papa va indicar que li hauria agradat trobar-se “amb altres refugiats però que no va poder ser d’una altra manera”. Així mateix, Francisco va voler manifestar el seu consol en la seva situació, “trist conseqüència de conflictes exasperats i de la guerra que (…) sempre és un mal i mai és la solució dels problemes, sinó que més aviat crea altres”. “Les condicions degradants en què molts refugiats han de viure són intolerables”, ha denunciat el pontífex, que encara que no va tenir accés a aquests refugiats a través de les autoritats de Turquia -a les que no obstant això havia agraït l’acollida a centenars de milers de ells- sí que va aconseguir parlar amb una representació. “Faig una crida per a una major convergència internacional per resoldre conflictes que ensangrentan les seves terres d’origen, per contrarestar les altres causes que obliguen a les persones a abandonar la seva pàtria”, ha afegit el papa.

Finalment, el pontífex els va assegurar que l’ajuda de les organitzacions socials i caritatives de l’Església continuarà. L’acte va començar amb la salutació del director de l’oratori, l’espanyol Andrés Calleja, va prosseguir amb el relat d’una jove que va patir persecució a l’Iraq i va concloure amb una cançó dedicada al pontífex en espanyol, anglès i àrab i amb una foto de família.

Al final de l’acte, el papa va visitar el patriarca armeni de Constantinoble, Mesrop Mutafian, que es troba greument malalt i ingressat a l’hospital “San Salvador” d’Istanbul. Aquest va ser l’últim acte del papa a Turquia, abans de marxar cap a l’aeroport, on va prendre el vol de tornada a Roma. (Font: La Vanguardia, 30/11/2014)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s