Font: La Vanguardia
Jordi Joan Baños
L’Índia desplaçarà aquest any el Brasil com a primer exportador mundial de carn de boví, amb gairebé dos milions de tones. Una paradoxa al país de les vaques sagrades, que el fonamentalisme hindú està aprofitant a fons en aquesta campanya electoral.
Les vaques són considerades un animal sagrat a l’Índia. Deambulen a pler per la ciutat i les alimenten com un acte de fe. Estan protegides per llei i no se’ls pot fer mal, ni tan sols apartar-les del teu camí (són els hindús els que s’aparten) i si es paren al mig d’una carretera impedint el pas dels cotxes cal esperar que decideixin marxar o fer mitja volta.
Per què? Per què es tracta així a aquests animals en un país amb una majoritària part de la seva població en els llindars de la pobresa?
Això és així perquè en l’hinduisme -la religió predominant en l’Índia -la vaca és considerada un símbol de fecunditat i maternitat degut a la seva llet i se la venera en un marc de respecte per tots els animals, el sacrifici es prohibeix.
Però… hi ha algun motiu perquè l’hinduisme consideri així a aquests animals?
El creixement demogràfic a l’Índia va provocar la reducció de les terres de pastura a favor dels cultius d’hortalisses, per alimentar directament a la població hindú.
Com a resultat, la població de bovins va disminuir i els exemplars van ser llavors conservats per la seva llet i abonament.
Amb el pas dels segles, aquesta va anar augmentant progressivament el seu nombre fins a l’actualitat, en què l’Índia posseeix la major població de bovins del món (uns 193 milions de Bos Indicus).
En una economia agrària amb baixa industrialització, les vaques són més útils vives que mortes: proveeixen llet per a l’alimentació de la població i bous, força motriu per al treball al camp i són font de fems (principal abonament a l’Índia).
El precepte religiós impedeix que, en una mala època, els hindús es mengin un animal que és més convenient mantenir viu.
Font: CEIP Severí Torres
La Krishna Janmashtami [1], és una festa tradicional de l’hinduisme que celebra el naixement de Krishna, un avatar del déu Vixnu. Se celebra a diverses zones del país de maneres diferents, per exemple a Maharashtra es fa amb govindes. Està marcada pel calendari hindú llunar [2]. Se celebra el vuitè dia llunar, a la primera quinzena, del sisè mes, bhaadra, que al calendari llunar comença a la primera lluna plena d’aquest mes i al calendari oficial del govern (no llunar) va del 23 d’agost al 22 de setembre. Continua llegint
La festa de Holi, que paralitza el país, es celebra la primera lluna plena de març (o de finals de febrer) i els seus orígens es remunten a diferents llegendes mitològiques hindús. Amb el desig de commemorar l’arribada del bon temps i d’espantar els mals esperits, milions d’hindús de totes les edats s’engresquen en batalles d’aigua i s’embadurnen amb polvos vermells, verds, blaus, roses i grocs. És la celebració hindú de l’equinocci de primavera.
És un pelegrinatge que es realitza quatre vegades cada dotze anys, per torns, en quatre llocs sants diferents [1]. Cada cicle de dotze anys inclou un maha kumbhamela (o “gran reunió del got”) a Praiag, a la riba del Ganges, en què hi participen alguns milions de persones, la qual cosa fa que sigui, amb tota probabilitat, el més gran pelegrinatge que es celebra al món [2].
Font: Julia R. Arévalo / Listin diario 2/06/2010
En la India, “el matrimonio por amor tiene muy mala prensa”, constata a Efe el psicoanalista Sudhir Kakar, conocido como el “Freud indio”, para quien las bodas concertadas que prevalecen en este país son el obstáculo para una revolución sexual necesaria.
La gran mayoría de los indios, incluida su clase urbana y más educada, prefieren que sea la familia la que les busque pareja, dentro de su limitado círculo social y de casta, y asumen que el amor conyugal llegará con la convivencia. Continua llegint
deltoni religions 