El Buda

Iconografia del Buddha històric

L’art buddhista té el seu origen en el subcontinent indi (actuals Índia, Bangladesh i Pakistan) en els segles posteriors a la vida de Siddhartha Gautama històric, entre els segles VI i V aC. Més tard, gràcies al contacte amb d’altres cultures, va aconseguir evolucionar i difondre’s per la resta d’Àsia i el món. Una primera etapa, anomenada preicònica, es va caracteritzar per no recòrrer a representacions directes de Siddhartha Gautama. L’etapa següent, icònica, té a aquest personatge com a símbol central de les seves obres d’art.

Originàriament, les estupes consistien en un munt de pedres apilades, a l’interior de les quals es col·locaven les relíquies de Buddha Gautama. Segons la tradició, després de la seva cremació, les seves relíquies es van repartir en vuit parts que es van lliurar als vuit reis que li havien rendit homenatge. Són les relíquies que es van dipositar en les primitives estupes. L’emperador Ashoka de l’Índia està considerat com el principal impulsor de la propagació d’aquest tipus de construcció. Segons la tradició, va ordenar la construcció de prop de 84.000 estupes, xifra més simbòlica que real.

Etapa preicònica

Etapa preicònica (sg V – sg I aC). Les primeres manifestacions clares de l’art buddhista daten del regnat d’Ashoka, durant el qual es van construir nombroses estupes, com la de Sanchi, i es van erigir diversos pilars. Aquests últims tenien acabaments amb formes d’animals i estaven decorats amb símbols buddhistes que evocaven el respecte vers totes les criatures i l’acceptació del dharma.

Estupa_evolucio_

Entre el segle II i el segle I aC, les escultures van explicitar més els motius buddhistes, però, encara que a l’Índia hi havia una gran tradició d’escultura i es dominava l’art iconogràfic, Siddharta no era representat antropomòrficament, sinó sempre a través de símbols com els següents:

Veure més imatges relatives a aquesta etapa preicònica

Etapa icònica

Etapa icònica (sg I dC al present). Les representacions antropomòrfiques de Buddha van començar a aparèixer a partir del sg I dC, en el nord de l’Índia. Els dos principals centres de creació han estat identificats com Gandhara, a l’actual Punjab, al Pakistan, i en la regió de Mathura, al nord de l’Índia. Buddha va ser venerat en vida, com tot sant indi important, com a vehicle humà de la Veritat Absoluta, i després de la seva desaparició, el seu record es va revestir de mite: va ser aleshores quan, gairebé per necessitat, la figura antropomòrfica del Mestre va començar a ser representada. Primerament es va caracteritzar per un idealisme realista, que combina figures humanes realistes, proporcions, actituds i atributs, juntament amb un sentit de la perfecció i serenitat tendent a assolir lo diví.
 
El seu rostre es va inspirar en l’estatuària grega i en les figures d’Apol·lo, encara que conservant els ulls lleugerament sesgats de la seva raça. Principalment cal destacar el seu somriure: un somriure enigmàtic, benèvol i seré. “En els rostres de Buda no hi ha mirada, millor dit, la mirada queda absorbida per dins, s’enfoca a l’interior de la persona, absent del món, com si el cos en la seva transfiguració fos totalment ull i llum”.
 

A més de la característica del seu somriure il.luminat, són destacables els trets següents: una marca al front, anomenada urna, que representa el tercer ull o mirada interior que cal trobar i potenciar per davant de la simple mirada sensorial dels nostres ulls físics, que només porten al món de la ignorància i l’aparença; una protuberància damunt del crani o una mena de monyo superior, anomenat ushnisha, que en realitat és una flama que representa el moment en què Siddhartta arriba a la il·luminació; i, finalment, els lòbuls de les orelles allargats, com a signe de la seva pertinença a una família noble o d’elevada categoria social.

Veure més imatges del Buddha històric

Veure tots els budes dibuixats

Tota estàtua representant a Buddha és considerada viva i posseidora de poder: “en la creença tradicional, cada imatge de Buddha hereda una fracció d’energia, que el Buddha en si mateix té en extrema abundància, i que és representada convencionalment per l’aura, una flama sorgint de dalt del seu cap”.
Frédéric, Louis. (l995) Buddhism, Flammarion Iconographic Guides, Paris. p. 85
“Aquesta absència de la imatge de Buddha del món dels éssers vius (…) és una autèntica traducció artística del cautelós silenci del Mestre respecte al destí que espera després de la mort a aquells qui han assolit el nirvana: el Perfecte ha estat alliberat del sotmetiment del seu ésser a les mesures del món corpori, queda alliberat de nom i forma. En aquesta omissió de la imatge de Buddha, l’art del buddhisme primitiu revela un genuí caràcter buddhista, tota la resta és només un art que tracta del buddhisme més que no pas un art pròpiament buddhista”.
Coomaraswamy, Ananda Kentish. (1918) La Danza de Siva, España, 1996, p.60.
fletxa_dretaL
fletxa_dretaC fletxa_dretaS
fletxa_dretaL
fletxa_dretaE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s