4. El sermó de Benarès

El sermó de Benarès

Així doncs, estant Siddhartha assegut sota el pippala (una figuera o bé un ficus sagrat), se’n va adonar de quina era la causa del sofriment en el món. Des d’aquell moment ell va esdevenir Buda, el qui ha despertat, i els seus ensenyaments són coneguts amb el nom de les quatre nobles veritats, o el sermó de Benarès.

Sermó Benarès 02

Aquest sermó comença amb la constatació de què l’existènca és sofriment, després tracta d’analitzar quin és el seu origen i, finalment, vol indicar quin és el camí que ens pot duur a deixar de patir, deixar de canviar i portar-nos a la salvació.

És el sermó de la via intermitja i de les quatre nobles veritats, encara que el millor seria anomenar-lo el sermó de les quatre actituds vitals de la persona, perquè, en definitiva, el que vol és expressar adequadament i simple quina ha de ser l’actitud davant la vida de tota persona que aspiri a alliberar-se del sofriment, de la impermanència i de la cadena de les reencarnacions.

sermó benarès

És un sermó agnòstic, no religiós, perquè el que ell predica no és el missatge de Déu, ni la salvació de les ànimes, sinó l’alliberament possible de cadascú per l’adhesió a les veritats totalment humanes que ha descobert.

Les quatre nobles veritats

La doctrina budista, més que una sèrie de veritats que cal conèixer, consisteix en unes actituds vitals que s’han d’adoptar davant el fet del sofriment. La primera actitud ha de partir de la constatació que el sofriment és universal. El budisme descansa en aquest fonament, en aquesta constatació:

1. L’existència és sofriment

“El naixement és dolor, la vellesa és dolor, l’enfermetat és dolor, la mort és dolor, la unió amb allò que no s’estima és dolor, la separació d’allò que un estima és dolor, no obtenir el que es desitja és dolor”. El sofriment té el seu origen en què les coses són fugaces i res no dura per sempre. Res no existeix realment, i l’home tampoc (lògicament això produeix un pesimisme profund). Tot és passatger i, per tant, tot ens fa patir. El cos creix, canvia; els sentits sempre cerquen quelcom nou. L’home és un fluxe continu, impermanent, en ell no perdura res. La mort és una barrera més del canvi constant (doctrina de la reencarnació). Tot passa i no és més que aparença. Aquest canvi incesant produeix fatiga i sofriment. El fet de saber-se contingent és dolorós. Si hom vol alliberar-se ha d’aturar aquest canvi contstant, i, per aconseguir- ho ha de conèixer quin és l’origen dels canvis.

xarxa desig

2. El desig i la ignorància són la causa del sofriment

La causa del dolor és la voluntat d’existir, el desig de viure, la por permanent a perdre allò que creiem ser, l’anhel de vida, l’anhel d’èxit, l’anhel de satisfacció de les passions. L’home experimenta dintre seu el desig, i la recerca contínua de satisfacció del desig el fa patir : el desig de conservar i alimentar el cos, el desig de posseir bens, el desig de la unió sexual …

L’home té sed de viure. Ens agradaria viure eternament però morim, voldriem ser feliços sempre. Si estem en el sofriment universal és per què desitgem retenir els plaers vans d’una vida que no és res. El nostre desig de viure “apegats” a aquestes aparences provoca inevitablement la decepció incesant del sofriment humà. Tota afecció és sofriment, tota estimació i amor porta sofriment. I cadascú ha de fer aquesta experiència i ha de constatar aquest fet de l’abast universal del dolor.

La ignorància és sofriment. La ignorància, doncs, manté l’home en el sofriment i en el canvi constant, i, per tant, en la cadena de les reencarnacions. Aquell qui no coneix l’autèntica naturalesa, fugissera, del món i creu que el món pot apagar realment la seva sed, viu en un món només fet d’il.lusions. La seva ignorància és l’origen del seu dolor. Tot es redueix a un problema de coneixement : adonar-se de les vanes il.lusions que projectem en el món i de la poca consistència i impermanència de la realitat, i de les coses que la formen, és l’única manera de “desapegar-se” d’aquest món, de calmar la sed de viure, perquè és una sed vana i absurda. (Només et durà a una altra vida i a un altre món tan inconsistent i il.lusori com el present).

3. Eliminar el desig i desprendre’s de tot

La nostra vida és com una espelma que crema. L’home ignorant vol mantenir la seva flama viva, la vol alimentar i que duri per sempre. L’home que ha despertat, però, sap que l’espelma és el “jo” que s’ha d’extingir per arribar al nirvana, a la pau i a la tranquilitat absolutes.

flama vida

El nirvana. Buda el defineix així: “La fi de les reencarnacions. És com si una persona no vessés més oli damunt la llàntia que encara fa llum. És buit i infinit com ho és l’espai per als ocells. S’hi arriba trencant en un mateix l’anhel vital, a través de la pràctica de la caritat”. El nirvana constitueix l’objectiu del budisme. És l’estat en què una persona ja no té cap desig, ni pateix l’odi o l’engany. El nirvana no representa la desaparició de la vida; només pretén eliminar-ne les passions negatives, que porten al dolor i al sofriment.

Si hom vol alliberar-se del sofriment ha d’erradicar el desig, l’ha d’anul.lar. L’home ha de deixar de tenir sed : quan deixi de desitjar haurà acabat amb la causa del patiment. L’home ha de matar el desig i tota sed de viure, i només en la deslliurança universal, total, es troba la possibilitat de desapegar-nos de tot, de desafeccionar-nos de tot, de deixar d’estimar tot i tothom.

Eliminar el desig i l’angoixa que ens domina passa per evitar els dos extrems : no fer concesions al cos, cedint als seus desitjos, ni tampoc mortificar-lo. Cal agafar el camí mig, entre el plaer corporal i l’ascetisme exagerat. Pràcticament, es comença a iniciar el camí de totes les renúncies per deixar el món. Però no només deixar-lo, sinó ignorar-lo. Més encara, la renúncia no és més que un pas previ, del que ens hem de desprendre és de la mateixa satisfacció del deseiximent, cal aniquilar d’un mateix el plaer de discutir i d’opinar, el desig de fer el bé i d’assaborir la pau d’una consciència tranquil·la.

Així, hom pot arribar a oblidar-se d’un mateix per contemplar el buit absolut, la unitat sense diversitat del no ser. Aquesta és la qüestió urgent.

4. Seguir el camí de les vuit virtuts, el camí del dharma

La quarta veritat indica el camí per eliminar el sofriment, que és el camí “dels vuit passos”. El camí de la salvació culmina amb la meditació pura, i aquell qui vol assolir-la ha de començar per renunciar a posseir, ha d’enfilar el camí de totes les renúncies: al confort, a la seguretat, a l’amor, a la família, a un ofici, a l’amistat… fins i tot ha de deixar de desitjar béns, ha de deixar de desitjar una reputació, un títol, un nom… És necessari oblidar-se d’un mateix per mostrar a totes les criatures una comprensió, una benevolència i un esperit de servei universal.

Aquesta és la “roda” que Siddharta va fer funcionar, la roda de la seva doctrina que es va estendre arreu de l’Àsia. Anota en cadascun dels seus radis els vuit passos necessaris per seguir el camí del mig.

roda dharma sermó benarès 2
4 nobles veritats resumides pràctica mèdica

Una vegada el Benaurat, el Buddha, s’estava a Kosambi, en un bosc compost únicament d’un gènere d’arbres anomenat sinsapa. Va posar a la seva mà unes quantes fulles de sinsapa i va dir als deixebles que l’acompanyaven: «Què en penseu d’això? Què és més: aquestes fulles que tinc a la mà o totes les fulles que hi ha al bosc?».

Els seus deixebles van quedar, sens dubte, sorpresos en sentir aquella estranya pregunta. Però, confiats, alguns van respondre de seguida: «Les fulles que el Benaurat té a la mà són certament poques i són moltes més les fulles que hi ha al bosc».

Aleshores el Buda els va aclarir: «De la mateixa manera és certament més el que no he explicat que la poca cosa que us he explicat. Però, per què no us ho he explicat? Perquè tot això no aporta cap profit, no serveix per assolir el nirvana, perquè l’únic que cal saber i l’únic que hi condueix és ………………………………………

parinirvana

fletxa_dretaLes arrels hindús
fletxa_dretaConcepció vital fletxa_dretaSiddharta Gautama
fletxa_dretaLa via intermitja
El sermó de Benarès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s