0. Les arrels hindús

El buddhisme neix dins d’una altra gran religió, el ……………………. …………………….. . Per tant, per comprendre’l és necessari fer referència a diverses creences i pràctiques de les veritats de la religió brahmànica: per exemple les …………………………… successives a què es veu sotmès tot home fins arribar a l’estat de ………………; els ……………………. de salvació que condueixen a aquesta purificació última, després de la qual cessen les rencarnacions. Accepta les nocions de karma i ………………….. com a doctrina de l’encadenament de causes i efectes, i cerca l’alliberament. Però rebutja el concepte de Brahma i la possibilitat del jo d’identificar-s’hi. És una religió, per tant, sense Déu. No existeix cap Absolut, tot és canvi i transformació, no hi ha res permanent ni a l’exterior (Brahma) ni a l’interior (atman).

Llegenda hindú

El text següent ens recorda les arrels que té el budisme en les tradicions religioses hindús. (El mateix concepte de buddhisme prové del sànscrit “buddh”, despertar, que significa el despertar des de les tenebres del no saber per entrar a la llum del coneixement).

La nina de sal

Una nina de sal, després d’un llarg pelegrinatge sobre terra eixuta, arribà al mar i descobrí quelcom que mai no havia vist i que potser ni podria comprendre. S’estava sobre una terra ferma, ella, la menuda i sòlida nina de sal, i veia que hi havia una altra terra bellugadissa, insegura, sorollosa, estranya i desconeguda.
Va preguntar al mar: “Què ets, tu?” Li respongué: “Jo sóc el mar”.
I la nina digué: “Què és el mar? La resposta fou: “Sóc jo”.
Aleshores digué la nina: “No ho puc pas entendre, però ho vull entendre. Com ho puc fer?” El mar respongué: “Toca’m”. Llavors la nina, tímidament, va allargar un peu i tocà l’aigua i tingué la impressió estranya que allò era una cosa que començava de poder ser coneguda. Va retirar el peu, va mirar i veiè que els dits havien desaparegut, s’espantà i digué: “Oh, on són els meus dits? Què m’has fet?”.
I el mar digué: “Has donat quelcom per poder comprendre”. A poc a poc l’aigua s’endugué trossos de la nina de sal i la nina entrà més i més endins del mar, i a cada moment sentia que anava comprenent més i més i, amb tot, que no era capaç de dir què era el mar. A mesura que entrava més endins s’anava fonent i repetia: “Però què és el mar?”. Al final una onada va fondre el que en quedava i la nina digué: “El mar sóc jo!”.
Havia descobert què era el mar, però encara no havia descobert què era l’aigua.

Siddharta Gautama -fundador d’aquesta religió, i que més tard s’anomenaria Buda- va començar a distanciar-se de les teories vèdiques i de les religions índiques. I encara que els hi va manllevar les idees de la irrealitat del món, la roda del karma i la reencarnació de les ànimes, va reformar l’antiga tradició reformant, al mateix temps la societat: va eliminar el sistema de castes i els brahmans. És la primera religió que predica la llibertat per a tots els homes.

El buddhisme originari, però, no va donar importància a la figura de Gautama Buda, que més tard apareixiria en un lloc preeminent, i va subratllar l’obtenció del saber mitjançant l’exercici de les pròpies forces, sense revelació divina i, de manera especial, per efecte de la meditació.

En la paràbola que va explicar Buda trobem l’ensenyament sobre quina era l’autèntica qüestió urgent de la persona. De què es tracta? Quina és la qüestió urgent?

Si un home, en ser ferit per una fletxa enmetzinada, digués: “no deixaré que em toquin la ferida fins que no sàpigui el nom de qui m’ha atacat, si és un noble o un brahman, un home lliure o un esclau, no em deixaré curar sense saber abans de quina fusta era l’arc que ha llençat aquesta fletxa…”, segur que moriria d’aquella ferida.
Les arrels hindús
fletxa_dretaConcepció vital fletxa_dretaSiddharta Gautama
fletxa_dretaLa via intermitja
fletxa_dretaEl sermó de Benarès
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s