La meitat dels catalans ja no s’identifica amb el catolicisme

Font: La Vanguardia

Catalunya és cada vegada més diversa, des del punt de vista religiós. Només la meitat de la població es defineix com a catòlica, un 30% es declara atea o agnòstica i la resta s’identifica amb altres religions, sent la musulmana la més important dins de les minoritàries, encara que només agrupa el 7,3% del total. Aquesta és una de les conclusions de la primera edició del Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat que ha elaborat el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat a partir de 1.600 enquestes presencials.

foto processó divendres sant Mataró

Les dades de l’enquesta van ser presentades ahir per la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, juntament amb una actualització del Mapa Religiós de Catalunya, que registra el nombre de centres de culte. Aquest mapa, realitzat per l’equip d’Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR) de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per Mar Griera, indica un lleuger augment de l’1,29% dels centres de culte en els dos últims anys, que es concentra bàsicament als oratoris musulmans i a les esglésies evangèliques. Els temples dels Testimonis de Jehovà i de la Fe Baha’í es redueixen lleugerament, però segons els coordinadors de l’estudi es deu més a un problema de reorganització interna per disminuir costos que de pèrdua de creients. L’Església catòlica continua sent, amb gran diferència, la religió que té un nombre més alt de centres de culte, 6.701, si bé respecte a aquestes dades cal dir que no estan actualitzades i més aviat hauria de prendre’s com a referència la xifra de 2.534, que correspon al 2007 i és la de centres de culte habitual (es van excloure llavors ermites i altres esglésies i capelles que ja gairebé no s’utilitzen). En segon lloc, per nombre de centres, apareixen les 725 esglésies evangèliques (d’aquestes 97 són de les esglésies de Filadèlfia, on la majoria dels practicants són de l’ètnia gitana), i en tercer lloc els 256 oratoris de l’islam. Aquest mapa es pot consultar per religions i per comarques. Una dada interessant és que el 69% de les jutba de divendres a les mesquites es fan en àrab i el 24% en urdú. A les esglésies evangèliques, de Testimonis de Jehovà i d’altres el castellà és la llengua majoritària de predicació.

El mapa ofereix una dissecció del món islàmic en què s’observa que les persones musulmanes tendeixen a agrupar-se en funció del seu origen geogràfic. Un 63% dels oratoris estan formats per persones procedents del Magrib, un 4% per originaris del Pakistan i un 13% per persones procedents de l’Àfrica subsahariana. L’estudi identifica “un oratori de majoria xiïta i sis centres sufís, la resta són tots de majoria sunnita”. Però hi afegeixen que generalment dins de la branca sunnita hi ha diferències importants entre els moviments tabligs, salafistes i d’altres organitzacions.

També quant a la coordinació i representació s’assenyala l’existència de quatre agrupacions o federacions: la Federació Islàmica Catalana, la més nova, creada el 2010 amb uns 50 oratoris; la Federació Consell Islàmic de Catalunya, que arrenca el 2000 i compta amb 27 entitats i el lideratge de Mohammed Halhoul; la Ucidcat, branca catalana de la Ucide, presidida per Mohamed el-Ghaidouni -considerada en els mitjans religiosos com la més representativa, encara que els autors de l’estudi no ho indiquen pas- i la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, que agrupa 50 comunitats més però que arran de l’expulsió d’un dels seus dirigents (Nouredine Ziani) ha estancat el seu creixement (detall que tampoc no consta a l’informe). Finalment hi ha la minoritària Junta Islàmica, l’organització més antiga, creada el 1989, en part per conversos catalans com Abdenur Prado o Natalia Andújar.

Aquesta diversitat religiosa és valorada en general de manera positiva. Gairebé un 90% dels enquestats pel Baròmetre considera que hi ha respecte i bona relació entre les diverses confessions religioses a Catalunya. I només el 5,8% diu que s’ha sentit discriminat per motius religiosos en alguna ocasió. Es dóna la circumstància que aquestes dades eren difoses pel Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat mentre es desenvolupava una nova operació antigihadista a Catalunya que sembla apuntalar-se sobre una altra dada, en aquest cas procedent de fonts policials, que assegura que en unes 50 mesquites catalanes (un 20% del total) es difonen missatges salafistes, és a dir, del corrent islamista més radical, que advoca per trencar relacions amb el món occidental.

L’enquesta també revela que si bé una gran majoria coincideix que la diversitat religiosa enriqueix la vida cultural de Catalunya, un 14% considera que posa en risc l’estil del vida del país. I entre els catòlics aquest percentatge creix fins al 19,5%, més que en les altres confessions.

Amb tot, no hi ha un clima de tensió entre les comunitats però es perceben alguns punts problemàtics i especialment un cert distanciament i desconeixement. La meitat de la població catalana reconeix que no ha entrat mai en un centre de culte que no sigui el de la seva religió i aquest mateix percentatge considera que no hi ha cap relació entre les diferents religions. I quan s’entra en qüestions concretes apareixen certs ressentiments. Així, per exemple, un 39,1% dels enquestats està en contra de l’obertura de nous centres religiosos. I un 5,8% s’ha sentit discriminat alguna vegada per motius religiosos. El percentatge és baix, però entre els musulmans augmenta fins al 25%, la qual cosa indica que la percepció entre una part important d’aquesta comunitat és que estan discriminats.

Una altra característica de la població catalana són les importants diferències religioses en funció de l’edat, el gènere i la geografia. La població catòlica continua sent majoritària però quan s’examina aquesta confessió sectorialment s’observa que el perfil varia notablement. Entre les dones el nombre de catòliques (59,7%) està deu punts per sobre de la mitjana; entre els més grans de 65 anys (82,1%), gairebé 30 punts. També el percentatge és molt més elevat entre les persones originàries d’altres comunitats autònomes d’Espanya i en pobles petits i a les comarques de Lleida. Ben al contrari, els percentatges més baixos de catolicisme es donen entre els homes (44,9%), entre els menors de 24 anys (només un 28%) i entre els originaris de la província de Barcelona o de les grans ciutats.

El perfil majoritari entre els que s’identifiquen com a musulmans és correspon al d’un home, de menys de 24 anys, que viu a la província de Girona (la distribució d’enquestats s’ha fet per províncies i no per comarques).

Tal com va dir la vicepresidenta Joana Ortega, “existeix una creixent pluralitat i el repte és passar de la societat multireligiosa a la interreligiosa”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s