El respecte a la diversitat

imatge diversitat

David Jou

Quin paper ha de tenir un ensenyament religiós en un Estat laic i una societat plural? És realment necessari? La diversitat de respostes va des d’un laïcisme que volgués prescindir de tota referència religiosa, a unes autoritats religioses que volguessin controlar en exclusiva l’ensenyament més o menys catequístic de la religió.

Crec desitjable un ensenyament religiós que enriqueixi la relació de l’estudiant amb el passat, el present i el futur. Un ensenyament sobre les religions com a grans herències culturals, fonts d’inspiració artística, de valors morals i d’interpretacions de l’existència, sensepassar per alt el seu freqüent paper com a fonts de conflictivitat i de restricció de llibertats civils, en especial les de les dones. Això ajudaria a entendre l’art, la literatura, la història: el passat. Per entendre millor el present, hauria de donar a conèixer la diversitat de religions –i de propostes que prescindeixen de postulats transcendents–, la qual cosa contribuiria a situar l’arrel i el context de moltes notícies actuals. Respecte al futur, hauria de proporcionar referències orientatives que puguin resultar útils en la posterior aventura vital de l’estudiant, enriquint la seva llibertat, ajudant-lo a evitar credulitats ingènues o seguretats banals, i estalviant-li haver de partir d’intuïcions individuals que redescobreixen –en balbucient to menor– idees i experiències formulades amb més profunditat i elegància al llarg de la història.

Respecte a la perspectiva amb què s’abordi la diversitat, sembla lògic que es dediqui més atenció a la religió o religions més pròximes, el coneixement de les quals contribueixi més a interpretar l’entorn, abans de passar a àmbits més llunyans. Aquest ensenyament religiós d’èmfasi cultural podria ser compatible amb opcions confessionals –religioses o laiques– de les diverses escoles, potser graduant l’extensió relativa de la presentació però complint uns mínims raonables en la presentació de la diversitat.

Finalment, el professor hauria de ser prou culte, acollidor i respectuós amb la diversitat i també prou crític, sense ridiculitzar agressivament allò en què no cregui. L’autèntica formació religiosa, al capdavall, hauria de desenvolupar-se en les comunitats creients, i ser molt més que un conjunt d’informacions i de pràctiques rutinàries: convicció, compromís, exploració, una possible forma de plenitud de vida.

Font: La Vanguardia, Necessitem saber de religions?, 14/10/2013

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s