El Papa veu «la porta oberta» per debatre sobre el celibat

El celibat dels sacerdots «no és un dogma de fe, sinó una regla de vida», de manera que «la porta està sempre oberta» a un canvi. Al tornar de Terra Santa, en una conversa informal mantinguda amb els periodistes que l’acompanyaven a l’avió, el papa Francesc va abordar amb la seva habitual franquesa tots els temes que li van plantejar.

foto Papa celibat

«L’Església catòlica té capellans casats en els ritus orientals», va dir en referència als ortodoxos, i va subratllar a continuació que en el ritu llatí «el celibat no és un dogma de fe, sinó una regla de vida». «Jo l’aprecio molt i crec que es tracta d’un do per a l’Església», va matisar el Papa per deixar clara quina és la seva posició personal, encara que va afegir que, «no sent un dogma de fe, la porta està sempre oberta».

Alguns van interpretar ahir la declaració del Papa com una resposta indirecta a les 26 dones, esposes o companyes de capellans, que fa uns dies li van escriure per demanar-li una revisió de la disciplina del celibat, perquè no volen seguir vivint la seva situació personal «de forma oculta».

«TRENCAR EL MUR DE SILENCI» / «Som un grup de dones de tot arreu d’Itàlia que t’escrivim per trencar el mur de silenci i d’indiferència amb què topem cada dia», van escriure el mes passat les 26 dones, que van enviar la carta certificada firmant amb els seus noms i cognoms. En la missiva afegien que «es coneix molt poc el devastador patiment al qual està subjecta una dona que viu amb un sacerdot la forta experiència de l’enamorament», per la qual cosa demanaven: «Amb humilitat volem col·locar el nostre patiment als teus peus perquè canviï alguna cosa, no solament per a nosaltres, sinó també pel bé de tota l’Església». I subratllaven: «Estimem aquests homes, ells ens estimen, però la majoria de les vegades no s’aconsegueix, amb tota la voluntat possible, trencar un vincle tan sòlid i bell (…) I quan, esquinçades per tant dolor, s’opta per un allunyament definitiu, les conseqüències no són menys devastadores, i amb freqüència es manté de per vida una cicatriu per a tots dos». La Santa Seu no va fer cap comentari o referència a aquesta carta fins que ahir els periodistes li van preguntar al Papa per la qüestió.

Les 26 dones van demanar al Pontífex que les rebi per poder plantejar-li personalment les seves «històries i experiències, amb l’esperança de poder ajudar activament l’Església». El col·lectiu de sacerdots casats o que viuen amb una parella estable està organitzat des dels anys 80 i en diverses ocasions ha celebrat seminaris i actes oberts al públic.

OBLIGATORI DES DE L’ANY 1139 / A l’església llatina, fidel a Roma, el celibat és obligatori des de l’any 1139, encara que la disciplina no va arrelar del tot fins almenys 400 anys més tard. En les esglésies catòliques ortodoxes, en canvi, els capellans es poden casar abans de ser ordenats, encara que no poden aspirar a ser bisbes, i els anglicans que han tornat a l’obediència catòlica van ser acceptats per Benet XV juntament amb les seves famílies gràcies a un estatut específic.

En el passat, Benet XVI havia dit que, tot i tractar-se d’una disciplina de l’Església llatina, el celibat té «un valor sagrat», i per això va rebutjar qualsevol obertura. En la mateixa línia s’havia manifestat Joan Pau II, que, a més, va rebutjar «per sempre» la possibilitat de l’obertura del catolicisme a l’ordenació sacerdotal de les dones.

Font: El Periódico

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s