Festa del sacrifici

L’id al-ad·ha (en àrab عيد الأضحى‎, ʿīd al-aḍḥà, “festa del sacrifici”[1]) és una de les dues celebracions més importants del calendari lunar islàmic. També se la coneix com festa del xai, ja que és l’animal que se sol sacrificar més sovint.

S’hi commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat per l’episodi alcorànic (i bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill per ordre divina abans que Déu li aturés el braç. Se celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja [2] i coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiu a la Meca, cinquè pilar de l’islam.

sacrifici_ismail

Aquest dia, en tot el món islàmic, les famílies maten un animal de manera ritual (sovint un xai, tal com es diu que va fer el patriarca) en record de l’acte d’Abraham; a continuació s’organitza un gran àpat i els creients es retroben en família i entre amics i es fan regals als infants. És un dia de perdó i d’oblit de malentesos, així com d’ajuda als més necessitats ja que, segons la tradició, la família només es pot quedar amb una tercera part de l’animal sacrificat i la resta s’ha de compartir.

festa_sacrifici_02

Celebració

La festa del sacrifici coincideix cada any amb la fi dels rituals que es duen a terme durant el hajj, i és el primer dels quatre dies anomenats ayyam at-taixriq. Al final d’aquest període, els pelegrins abandonen la ciutat santa.

La festa s’inicia de bon matí, després de la sortida del sol, amb una pregària multitudinària. L’imam pronuncia la jutba per recordar, entre d’altres coses, el significat de sacrifici i del pelegrinatge. Un cop finalitzada l’oració els musulmans poden procedir a realitzar el sacrifici que, segons la tradició, farà el cap de família, tot i que també pot fer-lo qualsevol altre musulmà.

En general l’animal sacrificat és un xai, però si no n’hi hagués a disposició, els texts sagrats autoritzen utilitzar-ne d’altres com vedells, cabres, camells, etc. El ritual a seguir està codificat segons la xària, la llei islàmica:

Cap de les bèsties pot presentar un defecte físic i, a més, ha de tenir una edat determinada segons l’espècie; cal orientar l’animal de cara a la Meca tot col·locant-lo sobre el costat esquerre; abans de procedir al sacrifici, la persona encarregada de dur-lo a terme ha de manifestar la raó de la seva intenció de matar l’animal i ha de pronunciar una frase ritual; finalment ha de degollar-lo segons el mètode halal, que defineix el que és lícit segons la religió.

És una festa d’agermanament i de perdó, semblant en aquest punt al Nadal cristià. Les famílies es visiten i s’obliden dels conflictes que podien tenir.

Origen

Segons l’Alcorà, Déu va ordenar en un somni a Ibrahim (Abraham) [3] que sacrifiqués el seu fill Ismaïl (Ismael) per tal de demostrar la seva fidelitat. Quan el profeta estava a punt de complir aquest ordre, Déu el va aturar i va permetre que substituís el seu fill per un xai com a objecte d’ofrena. Posteriorment, l’any 624, el profeta Muhàmmad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de la Meca, establint-se des d’aleshores com un ritual per a la comunitat musulmana.

Notes

[1] La festa té diversos noms. La celebració rep diversos noms, com al-id al-kabir (العيد الكبير, al-ʿīd al-kabīr, festa gran), qurban bajram (escrit diversament segons el país), eid dhoha (al Pakistan) o bisup tabaski (a l’Àfrica subsahariana). La festa petita, Aid Sghir, és la que es refereix pròpiament a la fi del Ramadà.

[2] La data de la festa del sacrifici s’escau setanta dies després de l’id al-fitr, la celebració del final del sawm (dejuni del mes de ramadà). Com que el calendari islàmic és lunar, aquesta data avança cada any d’uns deu o onze dies en relació amb el calendari gregorià, que és solar.

Així les properes dates (aproximades) en què s’escaurà l’id al-ad·ha són:

  • 4 d’octubre de 2014
  • 23 de setembre de 2015
  • 11 de setembre de 2016
  • 1 de setembre de 2017
  • 21 d’agost de 2018
  • 11 d’agost de 2019
  • 31 de juliol de 2020

[3] Abraham, fundador del poble àrab, va tenir dos fills, Ismail de la seva esclava Agar, i Isaac de la seva esposa Sara. Per al món musulmà, va ser el seu fill Ismail, el primogènit, el qui va ser oferit en sacrifici pel seu pare com a prova d’amor a Déu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s